dilluns, 25 de desembre del 2017

El meu 2017 ple d'experiències

Una manera de resumir el meu any 2017 és compartir amb vosaltres algunes de les propostes culturals que més m’han marcat aquest any. Acostumo a publicar a les xarxes allò que llegeixo, visito, concerts als que vaig...de fet ara és la principal activitat que tinc a les xarxes. De política en parlo menys, tot i que ja va sent hora que ho recuperi...

Quan comento les meves activitats primer penso que és una mica egocèntric, però de tant en tant hi ha gent que em dóna les gràcies per una recomanació que faig o bé aprofita una publicació meva per xerrar i llavors m’animo a seguir-ho fent. L’altre cosa que em passa és que la gent em pregunta com és que tinc tant temps per llegir i fer altres activitats. Suposo que es tracta de prioritzar i de tenr clar que necessito aquestes activitats per mantenir una certa salut mental. També influeix que la meva filla ja és prou gran, evidentment.

Començo parlant de llibres. Deuen haver estat al voltant de 40 els que he llegit, però deixeu-me que en seleccioni sols 5. No llegeixo novetats, alguna sí però la majoria no, però crec que són llibres que igualment us poden interessar.

«Patria» de Fernando Aramburu. Un llibre llarg, molt ben escrit. Planteja el terrorisme al País Basc des de diferents perspectives. Crec que és un llibre sincer, valent, emotiu. I l’he llegit tot just vaig tornar a l’estiu d’estar al País Basc.

«Cavalls salvatges» de Jordi Cussà. Un llibre sobre l’autodestrucció, les esperances i les trompades de l’heroïna. Un llibre vivencial, dur, sense concessions i que impacta.

«El cuento de la criada» de Margaret Atwood. Un llibre escrit fa anys però que sembla actual. Una recreació d’un futur marcat per la intolerància, el control i la manca de sentiments. Un llibre que a més ha estat portat magistralment a una sèrie de televisió.

«Basat en una història real» de Delphine de Vigan. Un llibre que podria semblar una novel·la negra però on no queda clar que és real i que no. Una reflexió fosca sobre molts aspectes de la vida.

«El ferrocarril subterrani» de Colson Whitehead. Un llibre sobre l’esclavitud. Ben escrit, també cru i sense concessions. Una bona reflexió sobre la llibertat.

Aquest any he anat més al teatre, era un dels meus reptes. El fet que la Sala Beckett estigui al Poblenou la veritat és que ha ajudat. Aquestes són les 5 obres que més m’han impactat.

«Aüc» un espectacle molt colpidor, d’una gran bellesa plàstica. Una reflexió sobre la violència vers les dones de les Impuxibles. Una sacsejada que em va encantar.

«Psicosi de les 4.48» Una dura reflexió sobre la salut mental. No et deixa indiferent, un text demolidor i una gran interpretació d’Anna Alarcón.

«Incendios» un clàssic del teatre actual. Una obra amb força i capacitat de fer-te emocionar i reflexionar. Grans Espert i Marull.

«Art» un altre clàssic del teatre contemporani. Una reflexió sarcàstica sobre l’art i en general sobre la nostra societat.

«Els nens desagraïts» una obra molt ben plantejada sobre els fanatismes amb punts de vista diversos, deixant preguntes molt obertes.

També he anat a concerts, aquí cal agrair al meu germà el seu paper. Podria dir-ne molts, dels que vaig veure al Cruilla o del magnífic cicle de jazz a Montbau però he escollit 5 altres (els 3 darrers al Razzmatazz):

«Morgan» al Jamboree. Banda de rock jove i fresca de Madrid.
«Maika Makovski» al Casino l’Aliança. Creativitat pura d’una cantant jove i sorprenent.
«Sidonie» Una banda clàssica de rock que es reivindica del Poblenou.
«Little Steven» El guitarrista del Bruce amb una banda de soul i rock molt potent.
«Texas» un clàssic de fa molts anys que mantenen un directe molt bo.

De cinema aquest any he anat molt més fluix. Us recomano la primera que no es pot veure al cinema i 4 pel·lícules que sí que vaig veure en sala.

«Estiu 1993» Molt bona. Una història real i íntima.
«Nacido en Síria» Dura pel·lícula sobre el drama de les persones refugiades.
«Incerta Glòria» Irregular però amb aspectes que em van agradar molt.
«La chica dormida» Reflexió onírica sobre el bullying.
«Vivir y otras ficciones» Una reflexió brutal sobre la vida, els límits, el sexe...una projecte del que vaig ser mecenes perquè un dels protagonstes és amic meu, l’Antonio Centeno.

I acabo amb una recomanació, la visita a l’espai Subirachs al Poblenou, al costat de la Beckett un espai no gaire gran però molt interessant per acostar-nos a aquest gran artista.