dilluns, 17 d’abril del 2017

Gravi, escola del CEPEC


Com deia a l’escola Gravi estem celebrant els 50 anys de l’escola. Amb aquest motiu hem anat convidant a persones que han format part de Gravi i això m’ha permès fer-me una idea més clara de la història de la nostra escola. Un passat farcit, perquè no dir-ho, de moments complicats. Els primers anys mirant de donar coherència a un projecte que tenia dues ànimes diferents com molt bé ens explicava la Sol Gasch, la primera directora de l’escola i una persona que m’ha sorprès molt en positiu per la seva vivacitat, el seu compromís i el seu bon criteri (Fa gràcia veure que et sents hereu de gent que fa prop de 50 anys va treballar a l’escola i que fins ara no havies conegut).

L’escola va seguir però també va viure dificultats, i molt significatives, quan les escoles del CEPEC es van incorporar de forma massiva a la xarxa d’escola pública el claustre de l’escola Gravi va decidir que no. No ha de ser senzill administrar un moment com aquell. Les escoles del CEPEC tenien com a objectiu incorporar-se a la xarxa pública aquest era l’objectiu de la cooperativa de pares que administrava l’escola, però finalment el pas no es va fer. He trobat molt poca informació de les escoles del CEPEC però de les prop de 80 escoles que hi havia sembla que sols 6 no vam passar a la pública.

Molts anys després, la celebració dels 50 anys, ha permès que aquella gent que va marxar dolguda amb l’escola hagi tornat a venir i haguem pogut parlar, sense retrets, d’aquell moment. Un col·lectiu tan gran i viu com una escola no pot pensar que tirarà endavant 50 anys sense moments de crisi i sense discrepàncies. Aquell va ser un moment difícil, i en van venir d’altres després, i mai sabrem que hagués passat si s’haguessin pres decisions diferents. En el fons ens queda a l’aire aquesta pregunta, que hagués passat si Gravi hagués entrat a la xarxa d’escola pública? Però també obre una nova pregunta que deixo a l’aire. Què passaria si es tornés a produir un nou procés en que determinades escoles concertades poguessin passar a la xarxa pública? Què diríem ara?

Però torno a Gravi. Potser la suma dels nostres orígens del CEPEC i del model de cooperativa (en les seves diferents vessants) ha fet de Gravi una escola especial.I en aquest sentit un element que sí que ha anat apareixent al llarg de totes les converses i activitats és que l’escola ha sabut tenir un ambient especial. Els alumnes s’han sentit a gust al llarg de tots els temps. Amb molta gràcia ho explicava el Sergi Vicente, exalumne de l’escola i actual director de betevé. Recordant que ell no va ser un «alumne exemplar» posava en valor tot el que va viure a l’escola. Segur que hi ha gent que en té un mal record, però crec que globalment allò que ha caracteritzat l’escola Gravi ha estat un bon clima.