Com
deia a l’escola Gravi estem celebrant els 50 anys de l’escola.
Amb aquest motiu hem anat convidant a persones que han format part de
Gravi i això m’ha permès fer-me una idea més clara de la
història de la nostra escola. Un passat farcit, perquè no dir-ho,
de moments complicats. Els primers anys mirant de donar coherència a
un projecte que tenia dues ànimes diferents com molt bé ens
explicava la Sol Gasch, la primera directora de l’escola i una
persona que m’ha sorprès molt en positiu per la seva vivacitat, el
seu compromís i el seu bon criteri (Fa gràcia veure que et sents
hereu de gent que fa prop de 50 anys va treballar a l’escola i que
fins ara no havies conegut).
L’escola
va seguir però també va viure dificultats, i molt significatives,
quan les escoles del CEPEC es van incorporar de forma massiva a la
xarxa d’escola pública el claustre de l’escola Gravi va decidir
que no. No ha de ser senzill administrar un moment com aquell. Les
escoles del CEPEC tenien com a objectiu incorporar-se a la xarxa
pública aquest era l’objectiu de la cooperativa de pares que
administrava l’escola, però finalment el pas no es va fer. He
trobat molt poca informació de les escoles del CEPEC però de les
prop de 80 escoles que hi havia sembla que sols 6 no vam passar a la
pública.
Molts
anys després, la celebració dels 50 anys, ha permès que aquella
gent que va marxar dolguda amb l’escola hagi tornat a venir i
haguem pogut parlar, sense retrets, d’aquell moment. Un col·lectiu
tan gran i viu com una escola no pot pensar que tirarà endavant 50
anys sense moments de crisi i sense discrepàncies. Aquell va ser un
moment difícil, i en van venir d’altres després, i mai sabrem que
hagués passat si s’haguessin pres decisions diferents. En el fons
ens queda a l’aire aquesta pregunta, que hagués passat si Gravi
hagués entrat a la xarxa d’escola pública? Però també obre una
nova pregunta que deixo a l’aire. Què passaria si es tornés a
produir un nou procés en que determinades escoles concertades
poguessin passar a la xarxa pública? Què diríem ara?
Però
torno a Gravi. Potser la suma dels nostres orígens del CEPEC i del
model de cooperativa (en les seves diferents vessants) ha fet de
Gravi una escola especial.I en aquest sentit un element que sí que
ha anat apareixent al llarg de totes les converses i activitats és
que l’escola ha sabut tenir un ambient especial. Els alumnes s’han
sentit a gust al llarg de tots els temps. Amb molta gràcia ho
explicava el Sergi Vicente, exalumne de l’escola i actual director
de betevé. Recordant que ell no va ser un «alumne exemplar» posava
en valor tot el que va viure a l’escola. Segur que hi ha gent que
en té un mal record, però crec que globalment allò que ha
caracteritzat l’escola Gravi ha estat un bon clima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada