diumenge, 7 de febrer de 2016

O ets innovador a l'escola o ja pots plegar

O ets innovador a l'escola o ja pots plegar. Aquesta seria una de les principals conclusions que podria treure qualsevol persona que segueixi l'actualitat educativa. De tant en tant els mitjans de comunicació generalistes decideixen tractar algun tema vinculat al món de l'escola. Sovint es fa per parlar de fracàs escolar, de violència a les aules o de resultats de proves com PISA i a sobre amb poc rigor. De tant en tant també apareix algun tema que ocupa espai als diaris i que no està vinculat als “problemes” de l'escola. En aquest cas es parla de la innovació educativa.

És obvi que estic a favor de la innovació a l'aula i a l'escola. Qualsevol àmbit de la nostra societat ha d'evolucionar i això sols es pot fer gràcies a provar coses noves, a intentar, a trencar esquemes. Si en qualsevol àmbit és important aquesta tasca, a l'escola aquesta necessitat de canvi ha de ser permanent, rigorosa i avaluada. Però no ens equivoquem, darrera la paraula innovació també hi ha una part fonamental de màrqueting davant d'una creixent competitivitat entre les escoles. És evident que sols pel fet de voler posar-se l'etiqueta d'escola innovadora ja hi haurà aspectes que es posaran en marxa i que possiblement ajudaran a millor la pràctica educativa. Però no tot allò que es presenta com a innovació realment val tant la pena.

D'entrada no tots els canvis són innovació. Per exemple, no crec que ho sigui que una escola que tota la vida ha funcionat de forma tradicional comenci a incorporar aspectes ja treballats a moltes altres escoles. L'escola canvia, s'adapta als nous temps o com vulguem dir-li, però d'innovar, res de res. Tampoc és innovació agafar allò que altres fan o coses que sempre s'han fet, passar-ho per la termomix i treure el mateix producte però envoltat d'una parafernàlia sovint sols semàntica. La innovació educativa hauria de ser un procés en el que es detecta cap a on es vol anar, es duen a terme actuacions noves dins l'aula, s'avaluen els resultats i després es treuen conclusions de cara al futur. Per tant no hi ha prou suprimint deures, fent projectes, tirant a terra parets de les aules o introduint matemàtiques manipulatives. Aquestes poden ser bones accions dins d'una escola (innovadora o no), però no crec que sigui suficient per dir que una escola sigui innovadora. De fet ser-ho és molt complicat. Cal tenir en compte la gran càrrega de feina dels mestres, la manca de vinculació entre la recerca pedagògica i les aules, els pocs recursos de l'educació, la pressió social pels resultats acadèmics, la manca d'estabilitat d'algunes plantilles...

Introduir aspectes més innovadors a l'escola és necessari, però cal fer-ho tenint en compte que ha d'existir una permanent revisió d'aquests elements. Que sigui innovador no vol dir que sigui bo. Però per tal de ser rigorosos caldria no acceptar com a “escola innovadora” a tothom que se'n declari i tampoc caldria sublimar aquest concepte. En el fons la millor innovació a l'escola pot ser mirar d'adaptar-nos cada dia a fer allò que sempre hem volgut fer.


Permeteu-me que acabi amb un símil polític. És evident que les tradicionals formes de partits i de representació parlamentària s'han de superar, però no tot allò que es diu “nova política” té els mateixos objectius ni demostra que ho aconsegueixi. Dir-se nova política o escola innovadora és molt més senzill que acostar-se a ser-ho.