Qui ho ha de negociar?

Ara sembla ser que toca esperar a veure si hi ha govern. No ho entenc. És evident que Catalunya necessita un govern, el més cohesionat i fort possible. És cert que possiblement la única opció lògica de govern després de les eleccions passa pel suport d’ERC a CIU. Però no entenc que el procés per decidir el full de ruta pel dret a decidir sigui un tema del pacte de govern. I resulta que és el tema principal.

Suposo que hi ha gent que creu el contrari, per això hi ha diversitat d’opcions. Però se’m fa difícil creure que un procés tan important com aquest es pugui dur a terme sense comptar amb la complicitat de formacions polítiques parlamentàries que han expressat el seu clar suport al procés pel dret a decidir, com ICV-EUiA o les CUP. I encara més, es pot pactar aquest procés sense la participació activa dels moviments socials i la societat civil que s’ha mobilitzat de manera massiva i ha protagonitzat el canvi d’escenari?

Des del meu punt de vista el que caldria és obrir de forma immediata un espai per dur a terme el procés sobiranista, però com a punt de trobada de tota la gent que creiem que aquest procés no es pot aturar. I per tant en aquest camp bàsicament cal pactar que es convoqui aquest espai unitari i que el govern el dugui a terme. Qualsevol altre procés no ajuda i crea incerteses. La realitat que representen els votants d’ICV-EUiA i de les CUP no es pot esperar a sumar-se a allò que acordin dues formacions. Han de ser protagonistes del procés. Ara precisament cal obrir el màxim la xarxa de gent a favor del dret a decidir i no tan sols entre els votants de les formacions que clarament ho expressaven el passat 25 de novembre.

I el que ERC ha de negociar, sobretot, és quin model de govern vol per Catalunya. El debat hauria de ser sobretot al voltant de serveis públics i fiscalitat, al voltant de drets socials i sanitat, a l’entorn de polítiques laborals i pobresa... i del model de mossos d’esquadra. A la manifestació de l’onze de setembre érem molts més que els que ara seuen a negociar com es fa aquest procés. Ni tan sols si dissenyen un bon procés estaran fent un bon favor al procés unitari. Si més no això és el que em sembla a mi, perquè a més l’hermetisme del procés fa que haguem de suposar de què estan parlant. Cal valorar totes les aportacions al procés. Cal tenir en compte a tota la gent que pot ajudar a eixamplar la majoria i a fer un procés obert, seriós i exemplar. Hi ha coses massa importants per deixar en mans sols d’una negociació de govern.